La nostra experimentada trajectòria ens permet presentar projectes de bioconstrucció. Aquest concretament es va dur a terme a Osca, en què vam ser responsables del projectat de cel·lulosa en façana, ja que sent obra nova és el mètode per excel·lència, i de l’insuflat a coberta. El projecte, com hem assenyalat ja en el títol, es va executar seguint paràmetres de bioconstrucció.
Des d’aquest punt de vista, un habitatge és un organisme viu ja que interactua sí o sí amb el seu entorn i, evidentment, amb els qui l’habiten. I aquesta interacció pot ser positiva i integradora, o tenir connotacions negatives. I és que els materials utilitzats tant per a la construcció com per a l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge, hotel o equipament, són per als que hi viuen com una segona pell. O la tercera, si acceptem la roba que vestim quotidianament com la nostra veritable segona pell. Independentment de l’ordre d’importància que vulguem donar-li, en tots els casos serà clau la salubritat. I, com ja han anticipat a la ciutat de Nova York, alguns materials habituals en l’aïllament tèrmic no són del tot saludables. Si bé segueix permetent-se a Espanya, el poliestirè ja està prohibit a Nova York.
La cel·lulosa és, per tant, apta per a projectes de bioconstrucció. Tal com assenyalen al blog de Ecococos, “és un material aïllant obtingut a partir de paper de diari reciclat. La matèria primera és la cel·lulosa. Com a característiques principals cal destacar les seves qualitats higroscòpiques, la resistència al foc ia la descomposició, la possibilitat de reciclatge o reutilització, la seva gran resistència mecànica i la insolubilitat en la majoria dels dissolvents ordinaris “. Pots consultar aquí la llista de materials que des de l’esmentat bloc consideren aptes per a projectes de bioconstrucció.