En el nostre repàs als més de 10 anys que Biomarc -en el passat, com Ecomarc- porta dedicats a l’aïllament tèrmic d’habitatges amb cel·lulosa, posem el focus en aquesta ocasió a la millora d’aïllament tèrmic d’una casa amb menys de 10 anys de construcció situada a Sant Celoni, Barcelona. Quan els seus propietaris van recórrer a nosaltres, l’habitatge comptava amb un aïllament tèrmic insuficient i poc o gens eficaç.
Aquesta casa de gairebé 200 m2 va ser aïllada amb un projectat de poliuretà tant en parets com a coberta. Com podem veure a les imatges, el projectat té un gruix de no més de 2 centímetres. Si ens comparem amb França, per exemple, amb unes normes d’aïllament molt més estrictes, aquest gruix seria, com a mínim, de 10cm. I en l’actualitat hauria de superar els 20 cm de gruix només en aïllament. Un gruix de 2 centímetres, independentment del material aplicat, ofereix una mínima resistència a les temperatures exteriors o interiors, de manera que encara que tinguem la calefacció en marxa a l’hivern, la calor no es mantindrà.
I el mateix succeirà a l’estiu: la calor entrarà sense que parets o coberta oposin resistència. Per aquesta raó insistim en la importància no només d’un bon aïllament tèrmic, que no degradi ni minvi amb el pas del temps, sinó que a més ens mantingui la temperatura a l’interior, limitant les pèrdues energètiques i mantenint la temperatura uniforme a tot l’habitatge. En aquest habitatge de Sant Celoni apliquem un gruix de 15 cm de cel·lulosa a coberta i teníem una cambra d’aire de 8 centímetres de gruix en parets, amb 1 centímetre de poliuretà a la paret. Aïllar aquesta casa, amb aquests gruixos, va costar únicament tres dies de treball. I el resultat és per a tota la vida: confort i estalvi per sempre gràcies a les propietats de la cel·lulosa.
En el cas sobre el qual estem comentant avui, un habitatge unifamiliar a quatre vents, en el qual insuflem cel·lulosa tant en parets com a coberta, l’estalvi en consums energètics superarà el 50%. Com podeu apreciar a les imatges, a la coberta vam accedir des de fora, practicant un petit forat a partir de la separació de teules, i aplicant posteriorment la cel·lulosa en manta, amb una densitat d’acord amb els requisits europeus. Sovint resulta relativament fàcil millorar aïllaments existents fins i tot en habitatges que per data de construcció ja haurien d’incorporar aïllament tèrmic.
Habitatges construïts en els últims anys, amb cambra d’aire, fins i tot amb altres materials aïllants, tipus poliuretà o porexpan, i aïllar aquests habitatges, mitjançant el sistema d’insuflat de cel·lulosa, no és només un sistema senzill sinó que probablement sigui la solució mes ràpida i efectiva, i que et permetrà estalviar més del que t’imagines a un preu molt per sota del que creus…
